Estat del benestar

El Govern d'una Catalunya independent tindrà més marge de maniobra en polítiques per reduir l'atur?

La creació de llocs de treball només vindrà de la mà de la recuperació econòmica, i el simple fet que Catalunya posi fi a l’espoli fiscal que pateix permetrà augmentar inversions, rebaixar la pressió fiscal a empreses i persones, i millorar prestacions socials. Tot això pot generar un augment del consum, que és el que al cap i a la fi reactiva l’economia. Es calcula que, per cada euro que gasta la Generalitat (16.000 milions d’euros més sense Espanya), es genera un efecte multiplicador en l'economia d'entre 1,3 i 1,4 euros.

La taxa d’atur a Catalunya se situava al tancament de 2012 en el 23,94% de la població activa (885.000 persones), segons l’última EPA. A més, el percentatge de desocupats s’eleva al 50% entre els més joves. Aquestes dades evidencien que la destrucció d’ocupació és inferior a la que es produeix a la resta de l’actual Estat espanyol, mostra de la major fortalesa de l’economia catalana. Tot això, malgrat que la Generalitat no té plenes competències per influir en aquest àmbit, un aspecte que canviaria en una Catalunya independent on el Govern sí tindria capacitat normativa i executiva en polítiques i relacions laborals.


El Govern d’un Estat català podria regular models de contractació laboral més adequats a les necessitats de l’activitat productiva catalana i dels seus treballadors. També tindria poder de decisió sobre les polítiques integrals d’ocupació, tant les actives (l’Estat espanyol deu encara 191 milions d’euros) com les passives. És a dir, el Govern tindria a les seves mans la possibilitat d’introduir exempcions fiscals per abaratir la contractació de personal o reduir la pressió fiscal en impostos com el de societats, que facilitaria l’atracció d’empreses i per tant la generació d’ocupació. També podria introduir nous plans per afavorir la creació de cooperatives, un model que ha demostrat resistir molt bé la crisi econòmica.