Llengua i cultura

El castellà serà cooficial a les institucions d'una Catalunya independent?

L’ordenament lingüístic és una qüestió de gran importància que afecta els drets i els deures de tots i cadascun dels ciutadans. En una Catalunya independent, i en un marc de creixent multilingüisme, el català tindria l'oportunitat de ser llengua d’Estat a tots els efectes, i sobretot d’esdevenir la llengua comuna en l’espai públic. Per primer cop, el català podria disposar d'un reconeixement i d'un estatus com a llengua nacional, pròpia i oficial. Tanmateix, el paper del castellà a Catalunya és important. Pel fet de ser la primera llengua d’un nombre molt important de catalans, i pel seu paper en la història recent del país i la seva contribució a la cultura que es crea a Catalunya, el castellà haurà de tenir un estatus de reconeixement especial a l’Estat català, si els legisladors així ho consideren.

Juntament amb totes les altres llengües que es parlen a Catalunya, el castellà representa per al país una riquesa cultural i un potencial econòmic inqüestionable, particularment en les relacions culturals i econòmiques amb Espanya i amb Amèrica Llatina. D’altra banda, cal no oblidar la llengua occitana, l’aranès de la Val d’Aran, que actualment ja és llengua oficial i que, en un Estat independent, ho continuaria essent.


Un altre factor que caldrà tenir en compte és la relació del nou Estat català amb els catalanoparlants de la resta de territoris històrics de la llengua, que també coneixem amb el nom de Països Catalans. El nou Estat català haurà d’estrènyer les relacions amb els catalanoparlants del País Valencià, les Illes Balears, la Franja d’Aragó (on el català no és oficial), la Catalunya del Nord i l’Alguer per tal que es reforci l’espai de comunicació lingüística i cultural que formem entre tots.


La nostra història de persecució lingüística ens ha de fer especialment sensibles a l’actual multilingüisme, que fa que al nostre país es parlin avui dia més de 270 llengües. Aquesta pluralitat de llengües constitueix una riquesa cultural i econòmica extraordinària que hem de convertir en una font de prosperitat futura. Caldrà, doncs, que es reconeguin la diversitat i el plurilingüisme del país en perfecta harmonia amb el paper de la llengua catalana com a llengua comuna i de cohesió social.


Qualsevol proposta ha de partir d'una anàlisi rigorosa de la nostra situació sociolingüística, de com han gestionat el multilingüisme altres països amb llengües comparables a la catalana. Aquest inici d’una nova etapa seria un moment especialment adient per fer plantejaments innovadors, que no estiguessin predeterminats pels marcs conceptuals que se'ns han imposat durant segles. A curt termini, la política lingüística de l'endemà de la independència s’haurà d’aplicar amb plena consciència de la seva provisionalitat i haurà d’estar oberta a l’evolució.