Estat del benestar

Correran perill les prestacions socials i els recursos de la llei de Dependència en un Estat català?

El pagament d’aquests serveis estan garantits sempre que la tresoreria del Govern català ho permeti, situació que s’espera d’una administració i més encara si no pateix un espoli fiscal sistemàtic i té capacitat per gestionar i recaptar tots els seus impostos. Pel que fa al Pirmi (programa per a la reinserció laboral), el seu pagament és una competència total del Govern. En el cas de les ajudes a la Dependència, l’Estat espanyol només aporta el 20% dels diners (258 milions d’euros el 2011). Es tracta d’una quantitat assumible si es recorda que la Catalunya independent disposarà de més de 10.000 milions d’euros l’any.

El Govern català va aprovar, l’agost de 2011, la reforma de la llei de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), que enduria les condicions d’accés per cobrar aquesta prestació: acreditar dos anys de residència, limitar l’import màxim al salari mínim interprofessional i un topall de 60 mensualitats, amb algunes excepcions. Un augment de l’import o de les condicions per accedir al Pirmi aniran en funció dels partits que formin els governs de l’Estat català.


El Govern també treballa en l’elaboració d’una llei catalana de Dependència. Aquesta llei estaria basada en l’origen de les dependències (envelliment o discapacitat) i no tractaria per igual tots els malalts. L’Estat espanyol mai no ha complert amb els compromisos d’aquesta llei, que l’obliguen a aportar el 50% dels recursos, però que al 2011 només se’n va fer càrrec del 20%, mentre que la Generalitat hi va abocar 903 milions d’euros (70%). El 10% restant va correspondre als usuaris.