Diners públics

La independència suposarà la fi de l'espoli fiscal que pateix Catalunya per part de l'Estat espanyol?

Sí. L’estat propi donaria pas a la creació d’una Hisenda amb la qual Catalunya recaptaria, gestionaria i modificaria quan fos necessari tots els seus tributs. La conselleria d’Economia detalla que l’espoli fiscal ha oscil·lat entre els 10.000 milions i els 16.000 milions d’euros anuals en els darrers anys. Això significa que, entre 1986 i 2010, l’Estat espanyol s’ha quedat amb 213.933 milions en impostos generats a Catalunya que després no han tornat. Aquest import és equivalent al PIB (Producte Interior Brut) català i multiplica gairebé per cinc el deute actual de la Generalitat i dels seus organismes.

La recuperació dels diners que actualment Espanya drena a Catalunya són els que permetrien construir les estructures pròpies d’un Estat independent sense portar el país a la fallida. La diferència entre ingressos i despeses addicionals que tindria l’Estat català és de 13.617 milions d’euros de mitjana entre 2006 i 2009 si es repliquessin les estructures de l’Estat espanyol, segons un informe de la fundació CatDem. Això vol dir que, després de computar la nova despesa que tindria Catalunya en àmbits com Defensa, Afers Exteriors o transferències a ajuntaments, entre d’altres, el Govern encara disposaria de diners per reduir el deute, rebaixar impostos o millorar la qualitat dels serveis públics.


L’espoli fiscal ha estat imparable per l’estructura del model de finançament de les comunitats autònomes, que fa que la Generalitat aporti molt més recursos al sistema dels que l’Estat li acaba transferint després. L’aplicació d’aquests mecanismes de solidaritat interterritorial acaben beneficiant regions com Extremadura o Galícia. Cas a part són el País Basc i Navarra, que gaudeixen d’un concert econòmic que els permet tenir una hisenda pròpia i només pagar un cupo anual a l’Estat pels serveis prestats al seu territori.