Drets i ciutadania

Quines millores jurídiques es podrien implantar en una Catalunya independent?

L’Estat propi seria una oportunitat per teixir un sistema jurídic adequat a la realitat catalana que superés, de passada, els dèficits que arrossega la justícia catalana a nivell de modernització i d’adequació al segle XXI. L’ordenament jurídic català ha de complir quatre preceptes bàsics, segons s’apunta en l’informe Estatuir Catalunya: seguretat jurídica, compliment amb els drets i les llibertats (drets civils, participació política, sistema electoral), viabilitat econòmica (gestió dels impostos, en resum) i manteniment de l’Estat del benestar.

La complexitat del camí jurídic cap a l’Estat propi aconsella, segons alguns experts, avançar al màxim en tota l’elaboració normativa abans del procés constituent. A això hi pot ajudar la modificació de les normes autonòmiques dins els marges competencials existents, de manera que ja siguin el màxim de completes possibles. També es poden anar elaborant aquelles lleis que s’hauran d’aprovar en la fase inicial de l’accés a la sobirania perquè l’aplicació transitòria de la normativa vigent –de caràcter autonòmic o estatal– seria insuficient.


Els àmbits a desenvolupar són: el dret constitucional, el dret civil (dret de les persones, registre civil, aplicació i eficàcia de les normes jurídiques), dret hipotecari (registre de la propietat), dret processal, dret mercantil (registre mercantil, bàsicament), dret laboral i de la seguretat social (dret sindical i negociació col·lectiva), dret fiscal, dret administratiu i dret penal, entre d’altres.