Institucions de Govern

Quins instruments d'Estat bàsics necessita una Catalunya independent?

Cada Estat està dotat d’una sèrie d’estructures i d’instruments, sense els quals la seva viabilitat és impossible. Constituir-se en un nou Estat europeu comportarà dotar-se de les estructures i els instruments que el facin viable, amb l’avantatge que es farà de nou, en un moment de crisi que demana innovacions adaptades als temps. D’entrada, són necessaris: una agència tributària, un banc estatal, un ens supervisor del mercat de valors i un altre del mercat de telecomunicacions, una autoritat de defensa de la competència, un administrador d’infraestructures ferroviàries, una agència de salut pública, un ens gestor de ports i aeroports, una administració de Justícia, un cos diplomàtic i unes forces de seguretat. Són àmbits en què Catalunya assumirà immediatament les competències i en els quals cal garantir de forma rigorosa el servei durant tot el procés de transició. L’òrgan prioritari és l’agència tributària, que serà l’encarregada de gestionar els impostos catalans

El funcionariat és una altra estructura clau en el nou estat, i caldrà arribar a una solució per als 31.986 treballadors públics espanyols –sense comptar el personal de Correus- que hi ha establerts a Catalunya, segons el butlletí estadístic de personal al servei de les administracions públiques amb dades de 2010. La Generalitat té en nòmina 182.467 treballadors -entre els quals, mestres, metges, treballadors socials, justícia, policia-; l’administració local n’ocupa 93.944 més i les universitats tenen 24.678 empleats. Una de les claus serà aprofitar el procés d’independència per reestructurar tot aquest col·lectiu de treballadors públics pensant en l’agilitat administrativa.


Pel que fa a la resta d’instruments necessaris, són totes aquelles eines de què disposen la resta d’estats europeus i del món per fer polítiques pròpies i, al mateix temps, projectar-se a l’exterior. Un mercat de valors propi, una seguretat social pròpia, una administració eficient, una policia nacional, una estructura de defensa i d’intel·ligència, autoritats en matèria de competència... Instruments convencionals per a un país normal.