Catalunya al món

Quins aliats tindrà una Catalunya independent?

Si Catalunya passa a ser un nou Estat dins de la Unió Europea, és altament probable que també gaudirà del recolzament dels Estats Units d’Amèrica. Els EUA van donar suport als processos d’autodeterminació en el període posterior al desmembrament de l’antiga URSS i de l’antiga Iugoslàvia. No s’han d’obviar tampoc les bones relacions del Govern de Catalunya amb el Japó, Argentina i Marroc. Diferent serà la posició de països com Rússia o Xina, que podrien vetar l’entrada de Catalunya a l’ONU pels seus propis problemes interns, vinculats a demandes de nacions sense Estat i minories ètniques. En cas de quedar-se fora de la UE, la clau per establir aliats és mantenir una estratègia internacional ambiciosa que presenti el nou Estat al món com un país obert a l’exterior, amb oportunitats econòmiques sòlides –Catalunya com el nord del sud d’Europa– i projecció potent cap a l’exterior.

Això inclou un pla sòlid que presenti el perquè del nou Estat, la seva realitat socioeconòmica i la normalitat d’un país que compleix amb el funcionament bàsic d’un Estat estàndard a nivells de justícia, drets humans i teixit institucional, a banda de tenir un territori clarament delimitat, voluntat popular de sobirania i estar basat en un procés democràtic diàfan. Aquesta feina comporta una gran quantitat de contactes amb governs de tot el món, especialment amb els de països com Estats Units, Xina, Regne Unit, Alemanya i França, a més de tot l’àmbit mediterrani –el tradicional espai de connexió amb el món que ha tingut Catalunya al llarg de la història– i del llatinoamericà, un dels col·lectius més presents a Catalunya gràcies a la nova immigració.


Malgrat la força de la marca Barcelona –i, per extensió, de la de Catalunya–, les relacions diplomàtiques són profundament conservadores. El pes espanyol al món no és gens menyspreable, tenint en compte que ja fa segles que té presència global i que, en el seu moment, va disposar d’un imperi. A aquesta circumstància se li ha de sumar que el reconeixement català al món podria passar per una sèrie de traves a causa dels problemes de sobirania interns que presenten països molt rellevants com Rússia i la Xina, els dos amb dret de veto al consell de seguretat de l’ONU, una de les institucions a les quals Catalunya hauria de demanar l’ingrés de forma immediata.