Institucions de Govern

Quines seran les relacions amb l'Església Catòlica en una Catalunya independent?

Malgrat la seva pèrdua de poder gradual els últims anys, l'Església catòlica continua sent una institució rellevant dins la societat. Com a tal, també s'hauria d'adaptar al nou marc polític. Arribats a aquest punt, es podria crear una Conferència Episcopal Catalana, com ja va suggerir el bisbe Antoni Deig a principis dels anys 90. Això regularitzaria a nivell internacional l'Església catalana –que no ha anat sempre unida a l'espanyola en els seus plantejaments– i permetria la secessió de la conferència episcopal de l'Estat, que està obertament en contra del procés sobiranista català. La futura Constitució catalana, que haurà d’aprovar el Parlament, s’encarregarà de definir un estat aconfessional que pugui establir un marc adequat per a totes les religions que conviuen al nostre país.

“L'Església vol continuar servint la societat catalana, com ha fet al llarg dels segles, tot reconeixent els canvis profunds, socials i culturals que s’hi han produït en els últims anys i també els que s´estan produint en aquests darrers mesos”. Aquest fragment pertany a la darrera comunicació de la Conferència Episcopal Tarraconense, que va ser interpretada en la línia que l'Església catalana no posaria pals a les rodes al procés sobiranista català. En tot cas, s’hauria d’iniciar un procés de diàleg entre institucions  per definir el paper de l’Església en aquest camí de sobirania.


L’augment de la immigració de les últimes dècades ha fet arribar a Catalunya persones que pertanyen a una diversitat notable de religions. Aquest fet ha portat el nostre país a desenvolupar polítiques molt avançades de diversitat religiosa, internacionalment reconegudes. El nou Estat català serà aconfessional i buscarà un marc de diversitat religiosa que permeti la convivència de totes les creences sota l’imperi de la llei civil comuna.