Diners públics

Una Catalunya independent tindrà accés als mercats internacionals per finançar-se si es queda part del deute espanyol?

Sí, sempre que sigui capaç de transmetre als mercats la seva disciplina en el control pressupostari i la seva capacitat per retornar els préstecs. En ambients professionals dedicats a les inversions es manté que “seria clau” que Catalunya mantingués un “superàvit fiscal”, possible gràcies a la fi de l'espoli, “per assegurar una trajectòria descendent del deute i guanyar credibilitat”. D'aquesta manera, els inversors podrien tornar a confiar en Catalunya , ja que en els escenaris més pessimistes el deute del Govern equivaldria al 71% del PIB (Producte Interior Brut), una ràtio inferior a la d’Espanya (75,9% del PIB) i a la mitja de la zona euro (90,4%). En el cas d’Alemanya, el seu deute voreja els 2 bilions d’euros i equival al 81,8% de la seva riquesa.

El volum del deute català seria proporcionalment inferior al d’altres països de l’entorn en un nou context en el qual els ingressos del Govern serien molt superiors als actuals. En aquest sentit, cal recordar que els inversors mesuren la fiabilitat d’un creditor en funció de la seva capacitat per generar ingressos i per controlar el seu deute a futur. La Generalitat tenia compromisos pendents de pagament per 45.792 milions d’euros a 30 de setembre de 2012, segons les últimes dades disponibles. La negociació amb l’Estat espanyol podria obligar Catalunya a assumir entre el 16% i el 20% del deute de l’Administració central, que fins al juny de 2012 pujava a 617.731 milions d’euros. És a dir, que el deute català s’incrementaria en 98.800 milions, fins els 144.592 milions d’euros.


L’espoli fiscal que pateix actualment Catalunya ha obligat el Govern català a endeutar-se any rere any per poder mantenir uns nivells acceptables de funcionament de l’Estat de benestar. La falta de recursos econòmics –fruit del drenatge per part d’Espanya-, però, ha provocat que els mercats financers deixessin de prestar diners al Govern català des del 2010. A més, les agències de ràting han degradat la solvència de Catalunya a bo escombraria. Aquesta situació va portar el Govern, en una primera fase, a emetre bons minoristes a particulars i inversors institucionals, una fórmula que va obligar a pagar interessos d’entre el 6% i el 8%, i a la que es podria tornar a recórrer en un futur, garantint que amb la nova capacitat fiscal del Govern aquests recursos es tornaran.