Institucions de Govern

Una Catalunya independent necessitarà un exèrcit propi?

És una decisió que haurà de prendre el futur Parlament del país. Una dotzena d’Estats al món no tenen força militar pròpia, però són difícilment identificables amb Catalunya perquè són notablement més petits i menys rellevants a nivell internacional. S’hi troben Samoa, Kiribati, Micronèsia i Costa Rica, entre d’altres. En canvi, d’altres països occidentals, com Suïssa o Luxemburg, sí que en tenen. Fa anys que es parla de la creació d’un exèrcit comunitari de la Unió Europea del qual Catalunya en formaria part, mentre que hi ha qui no considera necessari un exèrcit convencional i també hi ha veus que defensen que no s’ha de vincular la seguretat a la creació d’unes forces armades convencionals.

Els contraris al fet que Catalunya disposi d’un exèrcit argumenten que, si s’entra a l’OTAN, la defensa correrà a càrrec d’aquest organisme. Però és igual de cert que tots els països que en formen part disposen, prèviament, d’una força militar pròpia. Dinamarca destina a la defensa un 1,4% del PIB, Àustria un 0,8% i Irlanda un 0,7%, unes xifres que són traslladables al cas català. També s’hauria de considerar si, després de la  creació d’un hipotètic exèrcit propi, Catalunya vol formar part de l’OTAN, tenint en compte que a Catalunya es va votar, l’any 1986 en referèndum, en contra que l’Estat espanyol s’hi adherís. Una decisió d’aquesta entitat obligaria, molt probablement, a organitzar una nova consulta específica.


Experts en política militar asseguren que a Catalunya li correspondria tenir un exèrcit format per 15.000 soldats amb 20.000 voluntaris a la reserva, sempre i quan les seves funcions no depassin la defensa del territori, l’ajuda en cas d’emergència i el compliment de compromisos internacionals. Seria una de les forces militars més petites d’Europa. Hi ha altres analistes que  apunten que un Estat de reduïdes dimensions com Catalunya podria optar per altres opcions, com l'especialització en camps específics no armats de la Defensa o en els processos de reconstrucció postbèl·lics. En aquest sentit, una alternativa seria que unes forces de seguretat i d'ordre públic modernes i ben dotades (preparades per fer serveis de caràcter militar) participessin en accions militar a nivell europeu o mundial.