Catalunya al món

Una Catalunya independent formarà part de la Unió Europea?

Catalunya forma part de la Unió Europea (UE) des del 1986. És a dir: des del moment en què hi va entrar Espanya. L’establiment d’un nou Estat significa un nou estatus, perquè la UE no disposa de cap norma específica que reguli la secessió interna. Això no vol dir, en cap cas, que Catalunya quedés immediatament fora de les institucions comunitàries en esdevenir un Estat. La Convenció de Viena estableix el principi de continuïtat, i aquesta continuïtat suposa el manteniment dels drets i les obligacions dels nous estats. A més, cal tenir en compte que la ciutadania europea és un dret individual adquirit per tots els catalans que no es pot eliminar. La majoria d’experts assenyalen que la permanència de Catalunya dins la UE dependrà d’una decisió “essencialment política” dels caps d’Estat i de Govern dels països europeus que es prendrà expressament per aquest cas. En el supòsit que Catalunya quedés exclosa de la UE, Suïssa i Noruega han demostrat ser viables malgrat estar-ne al marge.

Catalunya no té un marc legal al qual acollir-se per defensar la seva condició inherent a la UE, perquè els tractats europeus no recullen una casuística d’aquest tipus. En cas que Catalunya no sigui admesa de forma inicial i automàtica a les institucions europees, arribaria el moment de demanar l’ingrés a la UE, que ha de ser aprovat per tots els estats membres, inclòs l’espanyol. Catalunya, per ser reconeguda com un nou Estat, ha d’especificar en el procés d’independència i en la Constitució la voluntat de respectar la Carta de les Nacions Unides, així com també la incorporació de l’ordenament jurídic europeu i les responsabilitats que se’n derivin, ja sigui a nivell polític o bé econòmic.


Diversos estudis conclouen que Espanya, en aquest supòsit de secessió catalana, també hauria de sol·licitar formalment l’adhesió a la UE, perquè del procés català en sortirien dos estats resultants que serien diferents dels inicials. El timing seria més ràpid pel fet d’haver format part prèviament de la UE. Malgrat tot, cal insistir que és un procés absolutament inèdit i fins i tot la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, argumenta que “la legislació internacional no diu res” per casos com aquest. Com apunten alguns coneixedors de la màteria, aquesta manca de regulació “no implica prohibició”, segons ha apuntat el Tribunal Internacional de Justícia. A més, hi ha experts que apunten que una actuació restrictiva dels drets polítics de Catalunya (suspensió de l’autonomia o inhabilitació del president, per posar dos exemple) podrien posar Espanya en una situació de compromís que la inhabilitaria per impedir la pertinença catalana a Europa.