Ensenyament i universitats

Una Catalunya independent disposarà de més eines per combatre el fracàs escolar?

Catalunya presenta unes xifres de fracàs escolar per sobre de la mitjana europea, malgrat que s'ha millorat en pocs anys. Un 21,8% dels alumnes no acaba l’ESO, i un 26% dels qui l’acaben no segueixen amb els seus estudis, segons l'anuari 2011 sobre l'estat de l'educació a Catalunya que promou la Fundació Bofill. Per tant, aquest és un problema de primer ordre que ha de constar entre les prioritats del Govern que dirigeixi l’Estat català. Totes les veus coincideixen en assegurar que, en plena crisi econòmica, és bàsic incrementar els recursos en educació perquè constitueixen una inversió de cara al futur.

Cal tenir en compte que avui els continguts curriculars queden establerts en el marc legislatiu espanyol i els desenvolupa el ministeri d'Educació. Per tant, Catalunya no pot establir els seus propis continguts educatius, ni fer un currículum propi. La governança global del sistema està marcada per les directrius del ministeri, de tarannà centralista. Els mestres i professors de l'ensenyament públic són funcionaris i, per tant, estan regits per la Llei de la funció pública, cosa que impedeix desenvolupar un perfil de funcionari que s'adapti bé a les necessitats catalanes.


Un cop assolida la independència, Catalunya hauria de preparar una legislació educativa específica per donar resposta a les necessitats socioeconòmiques del país i apostar per la renovació pedagògica. Ha de ser flexible i haurà de mirar d'entendre les necessitats canviants de la societat del futur. La formació continuada i els nous sistemes pedagògics altament integradors hauran de conformar les propostes educatives del futur. Tot plegat encaminat a reduir el fracàs escolar.