Institucions de Govern

Quina llei electoral definiria els comicis en una Catalunya independent?

Hi ha un acord, més o menys compartit per totes les forces polítiques, per tal que la futura llei electoral de Catalunya estigui inspirada en el model alemany. Aquest sistema consisteix en què l’elector diposita dues paperetes: una que serveix per triar el diputat que vol que el representi pel seu districte (comarca o barri de gran ciutat), i una altra amb la qual vota la llista d’un partit. A partir d’aquí és on comencen les desavinences sobre quin és el pes que ha de tenir cada vot en funció del territori.

El desacord entre els grans partits frena, almenys ara per ara, el pacte per establir una llei electoral catalana, i ja portem trenta-dos anys en què el Parlament ha estat incapaç d’aprovar aquesta norma. Això ha provocat que tots els processos del país es regeixin per la Loreg (Ley Orgánica del Régimen Electoral General), d’àmbit estatal espanyol. A priori, res no fa pensar que les diferències entre els partits polítics a l’entorn del sistema electoral desapareguin pel simple fet que Catalunya es constitueixi en un Estat propi.


El bloqueig institucional d’aquesta llei va generar una recollida de signatures promoguda per una associació cívico-política. Aquesta iniciativa legislativa popular (ILP) va aconseguir el suport de 88.926 persones. La seva proposta suposava incrementar de quatre a set el número de circumscripcions electorals i promovia la creació d’una junta electoral pròpia per evitar que sigui l’estatal la que estableixi les regles del joc en uns comicis catalans.