Catalunya al món

Quin model de cooperació podrà dur a terme una Catalunya independent?

El model de cooperació a Catalunya ha estat producte de l'esforç de la societat civil catalana, de les ONG, universitats, sindicats, col·legis professionals i altres institucions i col·lectius que, durant dècades, han fet visible la lluita contra la pobresa i la violència, a favor de la solidaritat, els drets humans i la justícia al món. Un Estat propi podria aprofundir en la consolidació d’una veritable política pública catalana de cooperació hereva de la llei catalana de Cooperació de 2001 i de la llei catalana de Foment de la Pau de 2003. Tot plegat, fruit del consens social i polític que ha definit fins ara el model de cooperació català.

El vigent Estatut d'Autonomia explicita al seu preàmbul el ferm compromís de Catalunya amb tots els pobles “per construir un ordre mundial pacífic i just” i, precisament per això, la cooperació d'una Catalunya independent seria un instrument més d'acció exterior del futur Estat propi. La cooperació internacional constitueix un propòsit de tots els estats en el marc de les Nacions Unides.


La seva carta insta a fer servir un mecanisme internacional per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles. Els tractats i les declaracions de drets humans contenen, a més, exigències ben clares quant a la cooperació i assistència mútues. En aquest sentit, també la cooperació i la solidaritat han de ser la manifestació principal de Catalunya cap al món.