Empreses

L'Institut Català de Finances es podria convertir en un gran banc públic de l'Estat català?

L’Institut Català de Finances (ICF) actualment només es finança amb els recursos que li aporta la Generalitat i els que obté a través de convenis amb institucions europees com el Banc Europeu d’Inversions (BEI). Alguns partits polítics ja han proposat que el Govern sol·liciti una fitxa bancària per l’ICF –ara l’entregaria el Banc d’Espanya i en un Estat independent el Banc Central Català-, de manera que l’entitat també pugui emetre bons en els mercats financers, optar a les subhastes del Banc Central Europeu (BCE) per obtenir diners barats i donar crèdit a les pimes o, fins i tot, obrir la porta a que els estalviadors tinguin dipòsits a l’ICF.

Darrerament, l'ICF ja s’ha desprès d’algunes participacions industrials per tornar a enfocar-se en la seva activitat original: donar crèdit a les empreses. En aquest sentit, l’entitat va llançar ja fa gairebé dos anys una línia de préstecs per pimes dotada amb 2.200 milions d’euros. D’aquests ja s’han consumit la meitat dels diners, aproximadament. D’altra banda, també facilita avals perquè les empreses catalanes puguin obtenir crèdits bancaris amb tipus d’interès més baixos, gràcies al recolzament de la Generalitat.


La morositat dels crèdits de l’ICF es va situar en el 8,9% el 2011, en línia amb el sector financer i gairebé dos punts per sota respecte el 2010. La taxa de cobertura se situa en el 83%, molt superior a la mitjana de la resta de bancs. A més, la seva ràtio de solvència es situa en el 23,3% del capital bàsic (accions més reserves), davant del 9% que el Govern central exigeix actualment al sector financer espanyol.