Llengua i cultura

Els museus d'una Catalunya independent perdran obres o n'assumiran de noves procedents de museus espanyols?

Els recursos catalans han servit per finançar múltiples infraestructures i equipaments d’Espanya sense que l’Estat espanyol hagi invertit la quantitat que pertoca –tenint en compte el percentatge d’aportació a la riquesa espanyola– a Catalunya. Només així s’explica que la Generalitat pateixi un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros anuals de mitjana des de fa més de vint anys. Això inclou instal·lacions com el Museu del Prado de Madrid, segons recorda la conselleria d’Economia. Catalunya, per tant, es veuria legitimada per recuperar part de la inversió feta en instal·lacions com aquesta.

Una comissió negociadora Catalunya-Espanya s’encarregaria de determinar-ho, però semblaria raonable que el Govern català, d’una forma o altra, es veiés beneficiat d’una part d’aquest esforç en forma de patrimoni cultural dels museus espanyols. Només d’artistes catalans? Això ja és més complicat. Hi ha quadres de Miró i de Dalí que són dipositats en museus estrangers i a ningú li passa pel cap que hagin de tornar forçosament a Catalunya.


De la mateixa manera que Catalunya pot voler recuperar part de la inversió feta en patrimoni cultural en museus de l’Estat espanyol –encara que fos de forma indirecta i amb el peatge d’incrementar el dèficit fiscal–, Espanya podria reclamar el mateix. Una situació que abona la teoria que el repartiment d’actius i passius entre els dos estats és un dels cavalls de batalla de tot el procés.