Diners públics

Com s'articularia el pagament dels impostos sobre la renda de persones físiques i jurídiques a la nova hisenda de l’estat català per evitar sancions de l’Estat espanyol?

La constitució de l’Estat propi comportarà una negociació amb el Govern espanyol per evitar que la secessió comporti problemes en l’activitat diària dels ciutadans i les empreses. En aquest sentit, es pressuposa que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i la Hisenda espanyola establiran els mecanismes necessaris perquè la recaptació dels impostos no es vegi afectada pel procés d’independència. D’altra banda, cal recordar que els ciutadans i les empreses ja poden pagar els seus impostos a l’ATC, que en última instància és la que després hauria de decidir si transfereix aquests recursos a la Hisenda espanyola. Aquest escenari es podria produir en cas de produir-se una declaració unilateral d’independència, i les sancions acabarien sent contra el Govern de Catalunya per no transferir els ingressos tributaris.

L’ATC només recapta de manera directa la taxa turística, els tributs sobre el joc, els impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, sobre grans superfícies comercials i l’impost de successions i donacions, a més del gravamen de protecció civil. És a dir, que el possible conflicte amb l’Estat espanyol arribaria amb el pagament de l’IVA, l’IRPF o l’Impost de Societats.


L’executiu català ja ha començat a reforçar i potenciar la llavor del que serà la futura hisenda de Catalunya, amb la creació d’una secretaria d’Hisenda adscrita a la conselleria d’Economia i amb la signatura d’acords amb altres ens tributaris. L’ATC ha signat un conveni amb les quatre diputacions provincials per avançar cap a una integració de tots els nivells de l’administració tributària, atès que aquests organismes ja recapten els ingressos de dret públic i de les multes de municipis que no disposen de recursos suficients per dur a terme aquesta tasca. Només amb aquest pas, es crearia una finestreta única de pagament de tributs amb 150 oficines i 1.421 treballadors que simplificarien molt les gestions als ciutadans.