Ensenyament i universitats

Una Catalunya independent podrà augmentar la partida destinada a finançar les universitats públiques?

El Govern ha augmentat les taxes universitàries fins a un 65% en l’últim any per intentar pal·liar la reducció dels recursos que hi aboca anualment al sistema universitari. En un Estat independent, es disposaria de més recursos econòmics per invertir en aquestes institucions. Això no vol dir, però, que no s’hagin d’explorar noves vies de finançament.

El dèficit fiscal que pateix Catalunya ha compromès la tresoreria de la Generalitat, que té un deute reconegut amb les universitats d’uns 200 milions d’euros. El pressupost per aquestes institucions acadèmiques era de 915 milions d’euros al 2012, entre inversions (182 milions) i aportacions directes a les universitats (733 milions, en front dels 901 milions del 2009). Amb 16.170 professors i més de 150.000 alumnes, les set universitats públiques catalanes han iniciat els seus propis plans d’ajustament per tal de quadrar els comptes, amb acomiadaments i reducció de la despesa. Segons els últims càlculs, les set universitats catalanes (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Girona i Universitat de Lleida) acumulen un dèficit de 221 milions d’euros, aproximadament.


Un paper determinant en el nou model de finançament de les universitats públiques serà la clara vinculació dels projectes de recerca finançats pel sector públic amb el teixit productiu, de manera que es pugui compaginar la recerca acadèmica amb l’empresarial. D’aquesta manera, s’augmentaria l’interès del sector privat en finançar projectes d’estudiants. D’altra banda, també serà cabdal la creació de mecanismes d’inversió en les empreses sorgides de projectes d’investigació (conegudes com a spin off) i que poden suposar importants retorns econòmics.