Diners públics

Caldrà fer retallades pressupostàries per quadrar el dèficit públic en una Catalunya independent?

Gairebé tots els partits que promouen la creació d’un Estat propi volen que aquest formi part de la Unió Europea, així que les finances de la Generalitat s’hauran de continuar ajustant fins a aconseguir el dèficit zero d’aquí a 2020, com estableix Brussel·les. No obstant, el Govern català podria assolir aquest objectiu en uns terminis més raonables, ja que el seu dèficit actualment se situa en el 2,6% del PIB, un rati per sota del que actualment demana la UE als seus estats membre (6,3% del PIB en el cas d’Espanya). En el supòsit de quedar fora de la UE, Catalunya podria suavitzar el seu pla d’ajustament i traçar un nou pla de reducció del dèficit a més llarg termini per evitar posar en perill l’Estat del benestar.

No obstant això, cal tenir en compte que el Parlament va aprovar al maig de 2012 la seva pròpia llei d'estabilitat pressupostària, que fixa el límit de dèficit en el 0,14% del PIB per a l'any 2018, un objectiu molt més ambiciós que el definitiu per l’Estat espanyol. L’augment dels ingressos derivats de la fi de l’espoli fiscal ajudarien a reduir la duresa dels ajustaments, atès que com més grans siguin els ingressos menys s’ha de retallar la despesa. En aquest sentit, és important tenir present que un pressupost es pot quadrar tant per la via de la despesa (aplicant retallades i millorant l’eficiència del sector públic) o pels ingressos (apujant impostos i venent patrimoni, com edificis públics, o privatitzant la gestió de serveis).